Preparació del magazine abans de començar 
Als controls de so amb l'Helena
I fins aquí la meva trajectòria televisiva o no... Gràcies a tots per tots els moments passats al taller i fora d'ell. Ens tornarem a trobar ;)
Fins aviat :(
22/3/07
Se fini!
Aquí teniu les imatges del que va ser el magazine d'UPF News (cedides per NAT)
Preparació del magazine abans de començar
Preparació del magazine abans de començar 
13/3/07
Això s'ha acabat!
Ahir vam emetre el quart i últim informatiu de la nostra trajectòria universitària televisiva. I el punt negre va ser la tasca dels vtrs... Per ser l'últim, ens vam organitzar bastant malament. L'Àngels i jo ja teniem la nostra peça de la Fira del Llibre acabada i fins gairebé les 18.30 no ens van informar que els titulars no els estava fent ningú... Ens vam dirigir cap al Liquid per tallar les peces i posar la veu en off, però la cosa no va anar gaire fluida... Quan ja teniem tots els talls baixats ens vam adonar que no tenien so i vam tornar a començar. De mentres la Marta anava redactant els titulars que hauriem de gravar. Sis mans treballen més que dues.
A les 19.30 començàvem a emetre l'informatiu, ja que tothom ens esperava a nosaltres...Estàvem a punt de començar, no sabiem quina cara feia l'escaleta ni teniem ordenats els vídeos. La Maria era l'única que ho dominava i per això ens anava donant les instruccions.
Una de les moltes coses que he après en aquesta assignatura és que cada una de les feines és vital perquè surti bé linformatiu final. I la tasca del vtr no era gens fàcil. Vam perdre dos vídeos per la immensitat de la cinta i el pobre Narcís va aguantar molt bé el tipus fins que els trobàvem.
Per la resta, els presentadors fantàstics, la realització també i les peces molt bé, excepte alguns enquadraments.
Una altra de les coses que he après a l'assignatura és que no serveixo per la secció del trànsit. El meu vocabulari es va limitar a la "fluidesa" i la "combustió"...Que contractin a algú altre per al pròxim informatiu!
Pròxima actualització: merendola i el tant esperat visionat del magazine :D
PD: La peça de la Fira del Llibre va ser molt agraida i molt fàcil de fer. Les responsables de plaça Catalunya molt amables i els visitants molt participatius. Després de molts canvis de tema (ONGs, l'auca del senyor Russinyol i les dances tradicionals) vam anar a petar al centre de Barcelona. Un tema fàcil de resoldre i alhora molt interessant per les amants dels llibres com jo.
A les 19.30 començàvem a emetre l'informatiu, ja que tothom ens esperava a nosaltres...Estàvem a punt de començar, no sabiem quina cara feia l'escaleta ni teniem ordenats els vídeos. La Maria era l'única que ho dominava i per això ens anava donant les instruccions.
Una de les moltes coses que he après en aquesta assignatura és que cada una de les feines és vital perquè surti bé linformatiu final. I la tasca del vtr no era gens fàcil. Vam perdre dos vídeos per la immensitat de la cinta i el pobre Narcís va aguantar molt bé el tipus fins que els trobàvem.
Per la resta, els presentadors fantàstics, la realització també i les peces molt bé, excepte alguns enquadraments.
Una altra de les coses que he après a l'assignatura és que no serveixo per la secció del trànsit. El meu vocabulari es va limitar a la "fluidesa" i la "combustió"...Que contractin a algú altre per al pròxim informatiu!
Pròxima actualització: merendola i el tant esperat visionat del magazine :D
PD: La peça de la Fira del Llibre va ser molt agraida i molt fàcil de fer. Les responsables de plaça Catalunya molt amables i els visitants molt participatius. Després de molts canvis de tema (ONGs, l'auca del senyor Russinyol i les dances tradicionals) vam anar a petar al centre de Barcelona. Un tema fàcil de resoldre i alhora molt interessant per les amants dels llibres com jo.
7/3/07
Y se hizo el magazine...de tres hores
Després d'una preparació acurada i una feina molt ben feta per part de l'equip d'edició el magazine va ser d'una gran qualitat. Felicitats a tots!
Aquell dijous vaig arribar a la uni per anar a classe de fotografia i a les 12.30 ja estava a plató assajant l'actuació musical amb l'Àngels (sí, ja sé que molts pensareu que per allò que vam fer no calia tant d'assaig...) doncs sí, teniem lletra, coreografia i una posada en escena preparada. Després vaig estar ajudant amb el decorat, que no era poc... Va ser una tarda estressant i en la que no vam parar, però molt satisfactòria quan t'ho estàs passant bé, com va ser el cas.
Entre una cosa i l'altre començàvem a gravar el magazine a les 7 - 7.30 (en aquell moment no era conscient del pas del temps). La meva tasca durant l'emissió era l'àudio, junt amb l'Helena...No m'hauria pensat mai que fos tant complicat i alhora tant important... També s'ha de dir que ens va tocar en el moment més difícil del curs. La primera prova va sortir fatal. L'inici del magazine tenia un munt de variacions sonores i no donàvem abast, tot i que ens pensàvem que ho teniem tot super control. El nostre error inicial va ser voler ocupar-nos les dos (amb la inestimable ajuda de la Maria) de tots els àudios. Menys mal que vam començar de nou i ens vam repartir les tasques. Aquest cop jo li aniria dictant el que havia de fer segons l'escaleta i ella ho materialitzaria. La cosa va començar a sonar i a sonar millor. Després ens vam intercanviar els papers, perquè ella tenia que intervenir en directe, de la mateixa manera que ho fariem més tard amb l'actuació musical.
Realment, no crec que se la pugui qualificar d'actuació musical. Ens vam merèixer tomàquets i les crítiques del mateix Risto Mejide dient-nos que no erem un producte. Però la intenció és el que compta, vam sortir, vam intentar cantar entre rialla i rialla i allà van quedar plasmades les nostres limitades capacitats bocals. Hagués estat millor l'opció de la guitarreta i la cançó d'esplai...
En definitiva, el que havia de ser un programa d'una hora i mitja va acabar durant dos hores llargues sense incloure les peces que afegirem després.
L'experiència fantàstica, els presentadors en su salsa, els reportatges i les seccions immillorables i la realització, pel poc que vaig poder veure en directe, bastant bé. Menys mal que farem trampes i arranjarem a la postedició tots els errors perquè quedi més lluit el contingut final, que s'ho mereix. A veure si convenço a la Violant follonera perquè esborri l'its rainning men, segur que ningú ho notarà... Esperant amb candeletes el visionat.
Pròxima actualització: L'últim informatiu...a la Fira del llibre en català
Aquell dijous vaig arribar a la uni per anar a classe de fotografia i a les 12.30 ja estava a plató assajant l'actuació musical amb l'Àngels (sí, ja sé que molts pensareu que per allò que vam fer no calia tant d'assaig...) doncs sí, teniem lletra, coreografia i una posada en escena preparada. Després vaig estar ajudant amb el decorat, que no era poc... Va ser una tarda estressant i en la que no vam parar, però molt satisfactòria quan t'ho estàs passant bé, com va ser el cas.
Entre una cosa i l'altre començàvem a gravar el magazine a les 7 - 7.30 (en aquell moment no era conscient del pas del temps). La meva tasca durant l'emissió era l'àudio, junt amb l'Helena...No m'hauria pensat mai que fos tant complicat i alhora tant important... També s'ha de dir que ens va tocar en el moment més difícil del curs. La primera prova va sortir fatal. L'inici del magazine tenia un munt de variacions sonores i no donàvem abast, tot i que ens pensàvem que ho teniem tot super control. El nostre error inicial va ser voler ocupar-nos les dos (amb la inestimable ajuda de la Maria) de tots els àudios. Menys mal que vam començar de nou i ens vam repartir les tasques. Aquest cop jo li aniria dictant el que havia de fer segons l'escaleta i ella ho materialitzaria. La cosa va començar a sonar i a sonar millor. Després ens vam intercanviar els papers, perquè ella tenia que intervenir en directe, de la mateixa manera que ho fariem més tard amb l'actuació musical.
Realment, no crec que se la pugui qualificar d'actuació musical. Ens vam merèixer tomàquets i les crítiques del mateix Risto Mejide dient-nos que no erem un producte. Però la intenció és el que compta, vam sortir, vam intentar cantar entre rialla i rialla i allà van quedar plasmades les nostres limitades capacitats bocals. Hagués estat millor l'opció de la guitarreta i la cançó d'esplai...
En definitiva, el que havia de ser un programa d'una hora i mitja va acabar durant dos hores llargues sense incloure les peces que afegirem després.
L'experiència fantàstica, els presentadors en su salsa, els reportatges i les seccions immillorables i la realització, pel poc que vaig poder veure en directe, bastant bé. Menys mal que farem trampes i arranjarem a la postedició tots els errors perquè quedi més lluit el contingut final, que s'ho mereix. A veure si convenço a la Violant follonera perquè esborri l'its rainning men, segur que ningú ho notarà... Esperant amb candeletes el visionat.
Pròxima actualització: L'últim informatiu...a la Fira del llibre en català
26/2/07
El clima s'està tornant boig
Magazine (Part I)
La primera bona notícia de la setmana. Sóc presentadora del magazine! Quina il·lusió... No sé que hauran vist en mi l'equip d'edició però no em caracteritzo per tenir gràcia davant de la càmera. Jo que simplement volia fer l'actuació musical darrere la meva guitarreta, evitant la mirada a la càmera i amagant les vergonyes... Està clar que la vida et posa reptes i aquest n'era un.
Arribo al plató i em diuen que sóc presentadora Outsider (segons el Narcís). Encara he tingut sort! Almenys no hauré d'aguantar una hora i mitja de rigorós directe. Els afortunats són la Laia i el Salord i ens informen que el fil conductor del magazine serà el canvi climàtic. Pot ser divertit, excepte si ens fan sortir en biquini dins una piscina inflable com era la idea inicial. La Laia i jo ja estàvem disposades a fer un cop d'estat en tota regla, però al final no va caldre.
Tothom presentarà les seves seccions, no hi faltarà res: cuina, música, cinema, disfresses, monòleg, concursos, follonera... Al final podré fer la meva secció musical amb l'ajuda de l'Àngels. La classe acaba amb un debat sobre el futur de la caixa tonta i els nous formats molt interessant.
Dimecres: Barça1-Liverpool2 Arribo a casa a les 12 de la nit després de presenciar un partit al Camp Nou que hagués estat millor no veure i em truca el Narcís. Marta, demà porta't tot l'armari de casa que gravaràs les teves connexions en directe. Abric, bufanda, paraigües, tirants, xancles, pantaló curt i pijama. Pijama? Sí, és que després de tant canvi climàtic et poses malalta.
Magazine (part II)
Arribo al plató i sembla que les úniques que portem tot l'atrezzo per gravar som la Maria i jo. La Maria comença a muntar la paradeta de bruja Lola, ja que a mi encara em falten els cromes. Té bola de vidre, espelmes, figuretes, encens... Realment molt creïble. Fins i tot es maquilla i es vesteix per l'ocasió. Després de molts assajos, molts nervis i unes trucades telefòniques una mica peculiars aconsegueix que la seva secció sigui un gran èxit.
Són gairebé les 7 i encara esperem els meus cromes. Mentrestant em poso bufanda, gorro, guants i abric. El Josep Lluis deixa anar la seva imaginació i fa que la meva bufanda voli en mans de l'Isra i que caigui la roba estesa mentre faig la connexió des de la neu. I al final de la connexió l'aparició estelar de l'enciam del capità enciam, la secció a la qual dono pas.
En resum, després de moltes repeticions, moltes rialles i molts canvis de vestuari darrere la porta gravo totes les connexions des de la neu, sota la pluja, a la platja i sota la manteta. Anècdotes: l'aparició de la cruela Violant, singing in the rain, enciams volant, enciams pancits, ... en definitiva el protagonista de la tarda l'enciam.
Per cert, no sé si és casualitat o el destí però al final he acabat amb angines i al llitet. Serà el canvi climàtic?
Pròxima actualització: adaptació d'it's raining men al canvi climàtic
La primera bona notícia de la setmana. Sóc presentadora del magazine! Quina il·lusió... No sé que hauran vist en mi l'equip d'edició però no em caracteritzo per tenir gràcia davant de la càmera. Jo que simplement volia fer l'actuació musical darrere la meva guitarreta, evitant la mirada a la càmera i amagant les vergonyes... Està clar que la vida et posa reptes i aquest n'era un.
Arribo al plató i em diuen que sóc presentadora Outsider (segons el Narcís). Encara he tingut sort! Almenys no hauré d'aguantar una hora i mitja de rigorós directe. Els afortunats són la Laia i el Salord i ens informen que el fil conductor del magazine serà el canvi climàtic. Pot ser divertit, excepte si ens fan sortir en biquini dins una piscina inflable com era la idea inicial. La Laia i jo ja estàvem disposades a fer un cop d'estat en tota regla, però al final no va caldre.
Tothom presentarà les seves seccions, no hi faltarà res: cuina, música, cinema, disfresses, monòleg, concursos, follonera... Al final podré fer la meva secció musical amb l'ajuda de l'Àngels. La classe acaba amb un debat sobre el futur de la caixa tonta i els nous formats molt interessant.
Dimecres: Barça1-Liverpool2 Arribo a casa a les 12 de la nit després de presenciar un partit al Camp Nou que hagués estat millor no veure i em truca el Narcís. Marta, demà porta't tot l'armari de casa que gravaràs les teves connexions en directe. Abric, bufanda, paraigües, tirants, xancles, pantaló curt i pijama. Pijama? Sí, és que després de tant canvi climàtic et poses malalta.
Magazine (part II)
Arribo al plató i sembla que les úniques que portem tot l'atrezzo per gravar som la Maria i jo. La Maria comença a muntar la paradeta de bruja Lola, ja que a mi encara em falten els cromes. Té bola de vidre, espelmes, figuretes, encens... Realment molt creïble. Fins i tot es maquilla i es vesteix per l'ocasió. Després de molts assajos, molts nervis i unes trucades telefòniques una mica peculiars aconsegueix que la seva secció sigui un gran èxit.
Són gairebé les 7 i encara esperem els meus cromes. Mentrestant em poso bufanda, gorro, guants i abric. El Josep Lluis deixa anar la seva imaginació i fa que la meva bufanda voli en mans de l'Isra i que caigui la roba estesa mentre faig la connexió des de la neu. I al final de la connexió l'aparició estelar de l'enciam del capità enciam, la secció a la qual dono pas.
En resum, després de moltes repeticions, moltes rialles i molts canvis de vestuari darrere la porta gravo totes les connexions des de la neu, sota la pluja, a la platja i sota la manteta. Anècdotes: l'aparició de la cruela Violant, singing in the rain, enciams volant, enciams pancits, ... en definitiva el protagonista de la tarda l'enciam.
Per cert, no sé si és casualitat o el destí però al final he acabat amb angines i al llitet. Serà el canvi climàtic?
Pròxima actualització: adaptació d'it's raining men al canvi climàtic
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
