La primera bona notícia de la setmana. Sóc presentadora del magazine! Quina il·lusió... No sé que hauran vist en mi l'equip d'edició però no em caracteritzo per tenir gràcia davant de la càmera. Jo que simplement volia fer l'actuació musical darrere la meva guitarreta, evitant la mirada a la càmera i amagant les vergonyes... Està clar que la vida et posa reptes i aquest n'era un.
Arribo al plató i em diuen que sóc presentadora Outsider (segons el Narcís). Encara he tingut sort! Almenys no hauré d'aguantar una hora i mitja de rigorós directe. Els afortunats són la Laia i el Salord i ens informen que el fil conductor del magazine serà el canvi climàtic. Pot ser divertit, excepte si ens fan sortir en biquini dins una piscina inflable com era la idea inicial. La Laia i jo ja estàvem disposades a fer un cop d'estat en tota regla, però al final no va caldre.
Tothom presentarà les seves seccions, no hi faltarà res: cuina, música, cinema, disfresses, monòleg, concursos, follonera... Al final podré fer la meva secció musical amb l'ajuda de l'Àngels. La classe acaba amb un debat sobre el futur de la caixa tonta i els nous formats molt interessant.
Dimecres: Barça1-Liverpool2 Arribo a casa a les 12 de la nit després de presenciar un partit al Camp Nou que hagués estat millor no veure i em truca el Narcís. Marta, demà porta't tot l'armari de casa que gravaràs les teves connexions en directe. Abric, bufanda, paraigües, tirants, xancles, pantaló curt i pijama. Pijama? Sí, és que després de tant canvi climàtic et poses malalta.
Magazine (part II)
Arribo al plató i sembla que les úniques que portem tot l'atrezzo per gravar som la Maria i jo. La Maria comença a muntar la paradeta de bruja Lola, ja que a mi encara em falten els cromes. Té bola de vidre, espelmes, figuretes, encens... Realment molt creïble. Fins i tot es maquilla i es vesteix per l'ocasió. Després de molts assajos, molts nervis i unes trucades telefòniques una mica peculiars aconsegueix que la seva secció sigui un gran èxit.
Són gairebé les 7 i encara esperem els meus cromes. Mentrestant em poso bufanda, gorro, guants i abric. El Josep Lluis deixa anar la seva imaginació i fa que la meva bufanda voli en mans de l'Isra i que caigui la roba estesa mentre faig la connexió des de la neu. I al final de la connexió l'aparició estelar de l'enciam del capità enciam, la secció a la qual dono pas.
En resum, després de moltes repeticions, moltes rialles i molts canvis de vestuari darrere la porta gravo totes les connexions des de la neu, sota la pluja, a la platja i sota la manteta. Anècdotes: l'aparició de la cruela Violant, singing in the rain, enciams volant, enciams pancits, ... en definitiva el protagonista de la tarda l'enciam.
Per cert, no sé si és casualitat o el destí però al final he acabat amb angines i al llitet. Serà el canvi climàtic?
Pròxima actualització: adaptació d'it's raining men al canvi climàtic
