Se fini!

Aquí teniu les imatges del que va ser el magazine d'UPF News (cedides per NAT)

Preparació del magazine abans de començar

Als controls de so amb l'Helena

I fins aquí la meva trajectòria televisiva o no... Gràcies a tots per tots els moments passats al taller i fora d'ell. Ens tornarem a trobar ;)

Fins aviat :(

Això s'ha acabat!

Ahir vam emetre el quart i últim informatiu de la nostra trajectòria universitària televisiva. I el punt negre va ser la tasca dels vtrs... Per ser l'últim, ens vam organitzar bastant malament. L'Àngels i jo ja teniem la nostra peça de la Fira del Llibre acabada i fins gairebé les 18.30 no ens van informar que els titulars no els estava fent ningú... Ens vam dirigir cap al Liquid per tallar les peces i posar la veu en off, però la cosa no va anar gaire fluida... Quan ja teniem tots els talls baixats ens vam adonar que no tenien so i vam tornar a començar. De mentres la Marta anava redactant els titulars que hauriem de gravar. Sis mans treballen més que dues.
A les 19.30 començàvem a emetre l'informatiu, ja que tothom ens esperava a nosaltres...Estàvem a punt de començar, no sabiem quina cara feia l'escaleta ni teniem ordenats els vídeos. La Maria era l'única que ho dominava i per això ens anava donant les instruccions.
Una de les moltes coses que he après en aquesta assignatura és que cada una de les feines és vital perquè surti bé linformatiu final. I la tasca del vtr no era gens fàcil. Vam perdre dos vídeos per la immensitat de la cinta i el pobre Narcís va aguantar molt bé el tipus fins que els trobàvem.
Per la resta, els presentadors fantàstics, la realització també i les peces molt bé, excepte alguns enquadraments.
Una altra de les coses que he après a l'assignatura és que no serveixo per la secció del trànsit. El meu vocabulari es va limitar a la "fluidesa" i la "combustió"...Que contractin a algú altre per al pròxim informatiu!

Pròxima actualització: merendola i el tant esperat visionat del magazine :D

PD: La peça de la Fira del Llibre va ser molt agraida i molt fàcil de fer. Les responsables de plaça Catalunya molt amables i els visitants molt participatius. Després de molts canvis de tema (ONGs, l'auca del senyor Russinyol i les dances tradicionals) vam anar a petar al centre de Barcelona. Un tema fàcil de resoldre i alhora molt interessant per les amants dels llibres com jo.

Y se hizo el magazine...de tres hores

Després d'una preparació acurada i una feina molt ben feta per part de l'equip d'edició el magazine va ser d'una gran qualitat. Felicitats a tots!
Aquell dijous vaig arribar a la uni per anar a classe de fotografia i a les 12.30 ja estava a plató assajant l'actuació musical amb l'Àngels (sí, ja sé que molts pensareu que per allò que vam fer no calia tant d'assaig...) doncs sí, teniem lletra, coreografia i una posada en escena preparada. Després vaig estar ajudant amb el decorat, que no era poc... Va ser una tarda estressant i en la que no vam parar, però molt satisfactòria quan t'ho estàs passant bé, com va ser el cas.
Entre una cosa i l'altre començàvem a gravar el magazine a les 7 - 7.30 (en aquell moment no era conscient del pas del temps). La meva tasca durant l'emissió era l'àudio, junt amb l'Helena...No m'hauria pensat mai que fos tant complicat i alhora tant important... També s'ha de dir que ens va tocar en el moment més difícil del curs. La primera prova va sortir fatal. L'inici del magazine tenia un munt de variacions sonores i no donàvem abast, tot i que ens pensàvem que ho teniem tot super control. El nostre error inicial va ser voler ocupar-nos les dos (amb la inestimable ajuda de la Maria) de tots els àudios. Menys mal que vam començar de nou i ens vam repartir les tasques. Aquest cop jo li aniria dictant el que havia de fer segons l'escaleta i ella ho materialitzaria. La cosa va començar a sonar i a sonar millor. Després ens vam intercanviar els papers, perquè ella tenia que intervenir en directe, de la mateixa manera que ho fariem més tard amb l'actuació musical.
Realment, no crec que se la pugui qualificar d'actuació musical. Ens vam merèixer tomàquets i les crítiques del mateix Risto Mejide dient-nos que no erem un producte. Però la intenció és el que compta, vam sortir, vam intentar cantar entre rialla i rialla i allà van quedar plasmades les nostres limitades capacitats bocals. Hagués estat millor l'opció de la guitarreta i la cançó d'esplai...
En definitiva, el que havia de ser un programa d'una hora i mitja va acabar durant dos hores llargues sense incloure les peces que afegirem després.
L'experiència fantàstica, els presentadors en su salsa, els reportatges i les seccions immillorables i la realització, pel poc que vaig poder veure en directe, bastant bé. Menys mal que farem trampes i arranjarem a la postedició tots els errors perquè quedi més lluit el contingut final, que s'ho mereix. A veure si convenço a la Violant follonera perquè esborri l'its rainning men, segur que ningú ho notarà... Esperant amb candeletes el visionat.

Pròxima actualització: L'últim informatiu...a la Fira del llibre en català