Preparació del magazine abans de començar 
Als controls de so amb l'Helena
I fins aquí la meva trajectòria televisiva o no... Gràcies a tots per tots els moments passats al taller i fora d'ell. Ens tornarem a trobar ;)
Fins aviat :(
22/3/07
Se fini!
Aquí teniu les imatges del que va ser el magazine d'UPF News (cedides per NAT)
Preparació del magazine abans de començar
Preparació del magazine abans de començar 
13/3/07
Això s'ha acabat!
Ahir vam emetre el quart i últim informatiu de la nostra trajectòria universitària televisiva. I el punt negre va ser la tasca dels vtrs... Per ser l'últim, ens vam organitzar bastant malament. L'Àngels i jo ja teniem la nostra peça de la Fira del Llibre acabada i fins gairebé les 18.30 no ens van informar que els titulars no els estava fent ningú... Ens vam dirigir cap al Liquid per tallar les peces i posar la veu en off, però la cosa no va anar gaire fluida... Quan ja teniem tots els talls baixats ens vam adonar que no tenien so i vam tornar a començar. De mentres la Marta anava redactant els titulars que hauriem de gravar. Sis mans treballen més que dues.
A les 19.30 començàvem a emetre l'informatiu, ja que tothom ens esperava a nosaltres...Estàvem a punt de començar, no sabiem quina cara feia l'escaleta ni teniem ordenats els vídeos. La Maria era l'única que ho dominava i per això ens anava donant les instruccions.
Una de les moltes coses que he après en aquesta assignatura és que cada una de les feines és vital perquè surti bé linformatiu final. I la tasca del vtr no era gens fàcil. Vam perdre dos vídeos per la immensitat de la cinta i el pobre Narcís va aguantar molt bé el tipus fins que els trobàvem.
Per la resta, els presentadors fantàstics, la realització també i les peces molt bé, excepte alguns enquadraments.
Una altra de les coses que he après a l'assignatura és que no serveixo per la secció del trànsit. El meu vocabulari es va limitar a la "fluidesa" i la "combustió"...Que contractin a algú altre per al pròxim informatiu!
Pròxima actualització: merendola i el tant esperat visionat del magazine :D
PD: La peça de la Fira del Llibre va ser molt agraida i molt fàcil de fer. Les responsables de plaça Catalunya molt amables i els visitants molt participatius. Després de molts canvis de tema (ONGs, l'auca del senyor Russinyol i les dances tradicionals) vam anar a petar al centre de Barcelona. Un tema fàcil de resoldre i alhora molt interessant per les amants dels llibres com jo.
A les 19.30 començàvem a emetre l'informatiu, ja que tothom ens esperava a nosaltres...Estàvem a punt de començar, no sabiem quina cara feia l'escaleta ni teniem ordenats els vídeos. La Maria era l'única que ho dominava i per això ens anava donant les instruccions.
Una de les moltes coses que he après en aquesta assignatura és que cada una de les feines és vital perquè surti bé linformatiu final. I la tasca del vtr no era gens fàcil. Vam perdre dos vídeos per la immensitat de la cinta i el pobre Narcís va aguantar molt bé el tipus fins que els trobàvem.
Per la resta, els presentadors fantàstics, la realització també i les peces molt bé, excepte alguns enquadraments.
Una altra de les coses que he après a l'assignatura és que no serveixo per la secció del trànsit. El meu vocabulari es va limitar a la "fluidesa" i la "combustió"...Que contractin a algú altre per al pròxim informatiu!
Pròxima actualització: merendola i el tant esperat visionat del magazine :D
PD: La peça de la Fira del Llibre va ser molt agraida i molt fàcil de fer. Les responsables de plaça Catalunya molt amables i els visitants molt participatius. Després de molts canvis de tema (ONGs, l'auca del senyor Russinyol i les dances tradicionals) vam anar a petar al centre de Barcelona. Un tema fàcil de resoldre i alhora molt interessant per les amants dels llibres com jo.
7/3/07
Y se hizo el magazine...de tres hores
Després d'una preparació acurada i una feina molt ben feta per part de l'equip d'edició el magazine va ser d'una gran qualitat. Felicitats a tots!
Aquell dijous vaig arribar a la uni per anar a classe de fotografia i a les 12.30 ja estava a plató assajant l'actuació musical amb l'Àngels (sí, ja sé que molts pensareu que per allò que vam fer no calia tant d'assaig...) doncs sí, teniem lletra, coreografia i una posada en escena preparada. Després vaig estar ajudant amb el decorat, que no era poc... Va ser una tarda estressant i en la que no vam parar, però molt satisfactòria quan t'ho estàs passant bé, com va ser el cas.
Entre una cosa i l'altre començàvem a gravar el magazine a les 7 - 7.30 (en aquell moment no era conscient del pas del temps). La meva tasca durant l'emissió era l'àudio, junt amb l'Helena...No m'hauria pensat mai que fos tant complicat i alhora tant important... També s'ha de dir que ens va tocar en el moment més difícil del curs. La primera prova va sortir fatal. L'inici del magazine tenia un munt de variacions sonores i no donàvem abast, tot i que ens pensàvem que ho teniem tot super control. El nostre error inicial va ser voler ocupar-nos les dos (amb la inestimable ajuda de la Maria) de tots els àudios. Menys mal que vam començar de nou i ens vam repartir les tasques. Aquest cop jo li aniria dictant el que havia de fer segons l'escaleta i ella ho materialitzaria. La cosa va començar a sonar i a sonar millor. Després ens vam intercanviar els papers, perquè ella tenia que intervenir en directe, de la mateixa manera que ho fariem més tard amb l'actuació musical.
Realment, no crec que se la pugui qualificar d'actuació musical. Ens vam merèixer tomàquets i les crítiques del mateix Risto Mejide dient-nos que no erem un producte. Però la intenció és el que compta, vam sortir, vam intentar cantar entre rialla i rialla i allà van quedar plasmades les nostres limitades capacitats bocals. Hagués estat millor l'opció de la guitarreta i la cançó d'esplai...
En definitiva, el que havia de ser un programa d'una hora i mitja va acabar durant dos hores llargues sense incloure les peces que afegirem després.
L'experiència fantàstica, els presentadors en su salsa, els reportatges i les seccions immillorables i la realització, pel poc que vaig poder veure en directe, bastant bé. Menys mal que farem trampes i arranjarem a la postedició tots els errors perquè quedi més lluit el contingut final, que s'ho mereix. A veure si convenço a la Violant follonera perquè esborri l'its rainning men, segur que ningú ho notarà... Esperant amb candeletes el visionat.
Pròxima actualització: L'últim informatiu...a la Fira del llibre en català
Aquell dijous vaig arribar a la uni per anar a classe de fotografia i a les 12.30 ja estava a plató assajant l'actuació musical amb l'Àngels (sí, ja sé que molts pensareu que per allò que vam fer no calia tant d'assaig...) doncs sí, teniem lletra, coreografia i una posada en escena preparada. Després vaig estar ajudant amb el decorat, que no era poc... Va ser una tarda estressant i en la que no vam parar, però molt satisfactòria quan t'ho estàs passant bé, com va ser el cas.
Entre una cosa i l'altre començàvem a gravar el magazine a les 7 - 7.30 (en aquell moment no era conscient del pas del temps). La meva tasca durant l'emissió era l'àudio, junt amb l'Helena...No m'hauria pensat mai que fos tant complicat i alhora tant important... També s'ha de dir que ens va tocar en el moment més difícil del curs. La primera prova va sortir fatal. L'inici del magazine tenia un munt de variacions sonores i no donàvem abast, tot i que ens pensàvem que ho teniem tot super control. El nostre error inicial va ser voler ocupar-nos les dos (amb la inestimable ajuda de la Maria) de tots els àudios. Menys mal que vam començar de nou i ens vam repartir les tasques. Aquest cop jo li aniria dictant el que havia de fer segons l'escaleta i ella ho materialitzaria. La cosa va començar a sonar i a sonar millor. Després ens vam intercanviar els papers, perquè ella tenia que intervenir en directe, de la mateixa manera que ho fariem més tard amb l'actuació musical.
Realment, no crec que se la pugui qualificar d'actuació musical. Ens vam merèixer tomàquets i les crítiques del mateix Risto Mejide dient-nos que no erem un producte. Però la intenció és el que compta, vam sortir, vam intentar cantar entre rialla i rialla i allà van quedar plasmades les nostres limitades capacitats bocals. Hagués estat millor l'opció de la guitarreta i la cançó d'esplai...
En definitiva, el que havia de ser un programa d'una hora i mitja va acabar durant dos hores llargues sense incloure les peces que afegirem després.
L'experiència fantàstica, els presentadors en su salsa, els reportatges i les seccions immillorables i la realització, pel poc que vaig poder veure en directe, bastant bé. Menys mal que farem trampes i arranjarem a la postedició tots els errors perquè quedi més lluit el contingut final, que s'ho mereix. A veure si convenço a la Violant follonera perquè esborri l'its rainning men, segur que ningú ho notarà... Esperant amb candeletes el visionat.
Pròxima actualització: L'últim informatiu...a la Fira del llibre en català
26/2/07
El clima s'està tornant boig
Magazine (Part I)
La primera bona notícia de la setmana. Sóc presentadora del magazine! Quina il·lusió... No sé que hauran vist en mi l'equip d'edició però no em caracteritzo per tenir gràcia davant de la càmera. Jo que simplement volia fer l'actuació musical darrere la meva guitarreta, evitant la mirada a la càmera i amagant les vergonyes... Està clar que la vida et posa reptes i aquest n'era un.
Arribo al plató i em diuen que sóc presentadora Outsider (segons el Narcís). Encara he tingut sort! Almenys no hauré d'aguantar una hora i mitja de rigorós directe. Els afortunats són la Laia i el Salord i ens informen que el fil conductor del magazine serà el canvi climàtic. Pot ser divertit, excepte si ens fan sortir en biquini dins una piscina inflable com era la idea inicial. La Laia i jo ja estàvem disposades a fer un cop d'estat en tota regla, però al final no va caldre.
Tothom presentarà les seves seccions, no hi faltarà res: cuina, música, cinema, disfresses, monòleg, concursos, follonera... Al final podré fer la meva secció musical amb l'ajuda de l'Àngels. La classe acaba amb un debat sobre el futur de la caixa tonta i els nous formats molt interessant.
Dimecres: Barça1-Liverpool2 Arribo a casa a les 12 de la nit després de presenciar un partit al Camp Nou que hagués estat millor no veure i em truca el Narcís. Marta, demà porta't tot l'armari de casa que gravaràs les teves connexions en directe. Abric, bufanda, paraigües, tirants, xancles, pantaló curt i pijama. Pijama? Sí, és que després de tant canvi climàtic et poses malalta.
Magazine (part II)
Arribo al plató i sembla que les úniques que portem tot l'atrezzo per gravar som la Maria i jo. La Maria comença a muntar la paradeta de bruja Lola, ja que a mi encara em falten els cromes. Té bola de vidre, espelmes, figuretes, encens... Realment molt creïble. Fins i tot es maquilla i es vesteix per l'ocasió. Després de molts assajos, molts nervis i unes trucades telefòniques una mica peculiars aconsegueix que la seva secció sigui un gran èxit.
Són gairebé les 7 i encara esperem els meus cromes. Mentrestant em poso bufanda, gorro, guants i abric. El Josep Lluis deixa anar la seva imaginació i fa que la meva bufanda voli en mans de l'Isra i que caigui la roba estesa mentre faig la connexió des de la neu. I al final de la connexió l'aparició estelar de l'enciam del capità enciam, la secció a la qual dono pas.
En resum, després de moltes repeticions, moltes rialles i molts canvis de vestuari darrere la porta gravo totes les connexions des de la neu, sota la pluja, a la platja i sota la manteta. Anècdotes: l'aparició de la cruela Violant, singing in the rain, enciams volant, enciams pancits, ... en definitiva el protagonista de la tarda l'enciam.
Per cert, no sé si és casualitat o el destí però al final he acabat amb angines i al llitet. Serà el canvi climàtic?
Pròxima actualització: adaptació d'it's raining men al canvi climàtic
La primera bona notícia de la setmana. Sóc presentadora del magazine! Quina il·lusió... No sé que hauran vist en mi l'equip d'edició però no em caracteritzo per tenir gràcia davant de la càmera. Jo que simplement volia fer l'actuació musical darrere la meva guitarreta, evitant la mirada a la càmera i amagant les vergonyes... Està clar que la vida et posa reptes i aquest n'era un.
Arribo al plató i em diuen que sóc presentadora Outsider (segons el Narcís). Encara he tingut sort! Almenys no hauré d'aguantar una hora i mitja de rigorós directe. Els afortunats són la Laia i el Salord i ens informen que el fil conductor del magazine serà el canvi climàtic. Pot ser divertit, excepte si ens fan sortir en biquini dins una piscina inflable com era la idea inicial. La Laia i jo ja estàvem disposades a fer un cop d'estat en tota regla, però al final no va caldre.
Tothom presentarà les seves seccions, no hi faltarà res: cuina, música, cinema, disfresses, monòleg, concursos, follonera... Al final podré fer la meva secció musical amb l'ajuda de l'Àngels. La classe acaba amb un debat sobre el futur de la caixa tonta i els nous formats molt interessant.
Dimecres: Barça1-Liverpool2 Arribo a casa a les 12 de la nit després de presenciar un partit al Camp Nou que hagués estat millor no veure i em truca el Narcís. Marta, demà porta't tot l'armari de casa que gravaràs les teves connexions en directe. Abric, bufanda, paraigües, tirants, xancles, pantaló curt i pijama. Pijama? Sí, és que després de tant canvi climàtic et poses malalta.
Magazine (part II)
Arribo al plató i sembla que les úniques que portem tot l'atrezzo per gravar som la Maria i jo. La Maria comença a muntar la paradeta de bruja Lola, ja que a mi encara em falten els cromes. Té bola de vidre, espelmes, figuretes, encens... Realment molt creïble. Fins i tot es maquilla i es vesteix per l'ocasió. Després de molts assajos, molts nervis i unes trucades telefòniques una mica peculiars aconsegueix que la seva secció sigui un gran èxit.
Són gairebé les 7 i encara esperem els meus cromes. Mentrestant em poso bufanda, gorro, guants i abric. El Josep Lluis deixa anar la seva imaginació i fa que la meva bufanda voli en mans de l'Isra i que caigui la roba estesa mentre faig la connexió des de la neu. I al final de la connexió l'aparició estelar de l'enciam del capità enciam, la secció a la qual dono pas.
En resum, després de moltes repeticions, moltes rialles i molts canvis de vestuari darrere la porta gravo totes les connexions des de la neu, sota la pluja, a la platja i sota la manteta. Anècdotes: l'aparició de la cruela Violant, singing in the rain, enciams volant, enciams pancits, ... en definitiva el protagonista de la tarda l'enciam.
Per cert, no sé si és casualitat o el destí però al final he acabat amb angines i al llitet. Serà el canvi climàtic?
Pròxima actualització: adaptació d'it's raining men al canvi climàtic
16/2/07
La tarda
El tercer informatiu va sortir bastant bé! L'inici novedós davant del croma va quedar molt bé, encara que no va ser ben bé en directe shhh Ja ho diuen, qui no té grafisme té imaginació, i això és el que va fer el Josep Lluis, improvitzar un mostrador davant del croma perquè no semblés que les presentadores eren a les portes del 3GSM. La resta de l'informatiu va transcórrer amb bastanta normalitat pel que vaig poder veure després. Jo vaig estar gairebé tota l'estona fent de productora a l'entrada del bar esperant una trucada per començar la connexió en directe amb l'Anaïs. La realització quasi impecable i les presentadores a mesura que van anar passant els minuts es creixien. El millor, la connexió amb en Nàrcis Presas i el trànsit peculiar de l'Albert.
Ahir, segona visita als platós de BTv, però aquest cop per assistir al magazin de La Tarda de l'Elisenda Roca i l'Adam Martín. Tot i que va ser una mica llarg, va estar bastant bé i vam poder veure com és l'estructura d'un programa d'aquestes característiques.
També vam aprendre com es fa una truita rodona a la basca i com donar-li la volta a l'aire sense que caigui, vam gaudir de l'actuació privilegiada de l'Orozco i vam conèixer la mosca de la tele. Els consells finals de l'Elisenda i l'Adam el millor de la tarda: molta naturalitat, no teleprompter, llegir molt, escriure molt i endavant les atxes! I per acabar un entrepà caigut del cel, no eren gelats com hagués volgut el Narcís, però s'agraeix el detall.
Pròxima actualització: Preparació del nostre magazin
Ahir, segona visita als platós de BTv, però aquest cop per assistir al magazin de La Tarda de l'Elisenda Roca i l'Adam Martín. Tot i que va ser una mica llarg, va estar bastant bé i vam poder veure com és l'estructura d'un programa d'aquestes característiques.
També vam aprendre com es fa una truita rodona a la basca i com donar-li la volta a l'aire sense que caigui, vam gaudir de l'actuació privilegiada de l'Orozco i vam conèixer la mosca de la tele. Els consells finals de l'Elisenda i l'Adam el millor de la tarda: molta naturalitat, no teleprompter, llegir molt, escriure molt i endavant les atxes! I per acabar un entrepà caigut del cel, no eren gelats com hagués volgut el Narcís, però s'agraeix el detall.
Pròxima actualització: Preparació del nostre magazin
9/2/07
El tercer en marxa
Aquesta setmana no ha estat tant estressant com les altres i el motiu és que no m'ha tocat ser ENG sinó coordinadora i productora del tercer informatiu. Dilluns ens vam reunir amb l'equip d'edició i vam ordenar els temes que teníem, tot i que sabíem que alguns es canviarien per la seva dificultat. Volíem trencar una mica amb el format dels altres informatius... la idea inicial era fer una careta nova, però vist el problema amb les sales d'edició vam donar prioritat a que els equips acabessin les seves peces.
La principal novetat del nostre informatiu serà que la primera notícia la presentaran l'Àngels i l'Ester des del croma, amb les imatges de la fira 3GSM de fons. Tot seguit i mentre passen els titulars elles es situaran a la taula per continuar amb l'informatiu. També tindrem una connexió en directe des de la fira i una altra amb un accent molt especial des de Londres.
La meva tasca durant la setmana, a part de gestionar la targeta de fotocòpies i de telèfon, ha estat aconseguir totes les fotos que apareixen al croma i les notícies d'internacional. Les fotos del 3GSM van ser cosa fàcil perquè visc al costat de la Plaça Espanya, en canvi les de Londres, que les vaig treure d'Internet em va costar més. La idea era que el Narcís fes la connexió des de Downing Street on viu Tony Blair, però les imatges que vaig trobar eren molt dolentes i les del Big Ben eren totes verticals i no es poden utilitzar al croma. Per tant, la connexió es farà des de Buckingham, símbol de Londres, però no precisament de Tony Blair.
Les fotos estaven triades i no em pensava que passar-les a un vtr ens portaria tants problemes. Primer de tot, vaig haver de robar la sala vilment a l'equip d'esports (Laia i Maria), després les imatges s'havien de canviar de format, cosa que ens va portar ben bé una hora. Sort que mentrestant al plató estaven enregistrant l'entrevista... Quan ho vaig tenir llest, vam poder gravar les connexions i vaig repartir els scripts a tots els equips. A última hora volia tallar 20 segons d'una peça d'internacional, però l'ordinador no llegia el format dvd. Està clar que les tecnologies no són les millors amigues de l'home ni de la dona!
and tomorrow: l'emissió del tercer i (en teoria) millor informatiu d'UPF News
La principal novetat del nostre informatiu serà que la primera notícia la presentaran l'Àngels i l'Ester des del croma, amb les imatges de la fira 3GSM de fons. Tot seguit i mentre passen els titulars elles es situaran a la taula per continuar amb l'informatiu. També tindrem una connexió en directe des de la fira i una altra amb un accent molt especial des de Londres.
La meva tasca durant la setmana, a part de gestionar la targeta de fotocòpies i de telèfon, ha estat aconseguir totes les fotos que apareixen al croma i les notícies d'internacional. Les fotos del 3GSM van ser cosa fàcil perquè visc al costat de la Plaça Espanya, en canvi les de Londres, que les vaig treure d'Internet em va costar més. La idea era que el Narcís fes la connexió des de Downing Street on viu Tony Blair, però les imatges que vaig trobar eren molt dolentes i les del Big Ben eren totes verticals i no es poden utilitzar al croma. Per tant, la connexió es farà des de Buckingham, símbol de Londres, però no precisament de Tony Blair.
Les fotos estaven triades i no em pensava que passar-les a un vtr ens portaria tants problemes. Primer de tot, vaig haver de robar la sala vilment a l'equip d'esports (Laia i Maria), després les imatges s'havien de canviar de format, cosa que ens va portar ben bé una hora. Sort que mentrestant al plató estaven enregistrant l'entrevista... Quan ho vaig tenir llest, vam poder gravar les connexions i vaig repartir els scripts a tots els equips. A última hora volia tallar 20 segons d'una peça d'internacional, però l'ordinador no llegia el format dvd. Està clar que les tecnologies no són les millors amigues de l'home ni de la dona!
and tomorrow: l'emissió del tercer i (en teoria) millor informatiu d'UPF News
4/2/07
La veu de l'experiència
El dijous ens vam prendre un dia de relax al Taller de Televisió, però no per això vam perdre el temps. A primera hora de la tarda ens va visitar l'ex cap d'informatius de TV3 Jaume Madeu. El vam acrivillar amb preguntes de tot tipus: Com és l'experiència de corresponsal a l'estranger? És cert que Mònica Terribas podria presentar el TN vespre? Hi ha llocs de treball per nosaltres al món periodístic? Aquestes i totes les que van cabre en gairebé una hora i mitja d'entrevista que el van deixar sense veu.
Després d'un descans al bar i reprenent el tema del futur que hi ha després de la Pompeu, vam estar evaluant la nostra opinió sobre com veiem el futur. Opinions de tots colors, però en general bastant negres.
Tot seguit i per amargar la plàcida i fantàstica vetllada que estàvem passant, vam fer un test d'actualitat amb una selecció de preguntes iguals a les del primer dia de classe, que van reafirmar la nostra incultura i alhora, la nostra poca vista. A la tercera va la vencida, i asseguro que ja no tornarà a passar.
I al final de la tarda, una fantàstica prova d'improvització per riure una estona. Una actualitat esbojarrada ens va transportar a cada un de nosaltres a llocs insòlits. A mi, que ja se'm veu el "plumero", em va tocar el Camp Nou: Laporta acavaba de dimitir! Imaginació al poder!
Després de dits de Colom incendiats, enseimades gegants voladores, papanaus i la mort de Fidel Castro, vam concloure que tot era una gran mentida orquestrada per Risto Mejide! Quina colla de bojos.
on monday: encarregada de producció, ja tocava una mica de descans!
Després d'un descans al bar i reprenent el tema del futur que hi ha després de la Pompeu, vam estar evaluant la nostra opinió sobre com veiem el futur. Opinions de tots colors, però en general bastant negres.
Tot seguit i per amargar la plàcida i fantàstica vetllada que estàvem passant, vam fer un test d'actualitat amb una selecció de preguntes iguals a les del primer dia de classe, que van reafirmar la nostra incultura i alhora, la nostra poca vista. A la tercera va la vencida, i asseguro que ja no tornarà a passar.
I al final de la tarda, una fantàstica prova d'improvització per riure una estona. Una actualitat esbojarrada ens va transportar a cada un de nosaltres a llocs insòlits. A mi, que ja se'm veu el "plumero", em va tocar el Camp Nou: Laporta acavaba de dimitir! Imaginació al poder!
Després de dits de Colom incendiats, enseimades gegants voladores, papanaus i la mort de Fidel Castro, vam concloure que tot era una gran mentida orquestrada per Risto Mejide! Quina colla de bojos.
on monday: encarregada de producció, ja tocava una mica de descans!
1/2/07
30 segons...
El segon informatiu va complir amb les expectatives i va sortir pitjor que el primer. Jo, ajudant de realització (o sigui de l'Anaïs). La meva tasca, durant la tarda, va consistir a recollir tots els scripts de cada una de les peces i verificar que tots els TCs estaven ben apuntats. Fins a última hora no els vaig tenir tots. Els vaig posar per ordre i vaig adjuntar les entradetes que llegirien els presentadors. Havia de tenir-ho tot controlat paraula a paraula.
Durant el transcurs de l'informatiu havia d'anar avisant del temps que quedava perquè acabés cada bloc i informar a la resta de l'equip de les últimes paraules de cada peça. Em sembla que me'n vaig sortir bastant bé, tot i que alguns temps no estaven ben calculats...
Els presentadors genials, van convèncer! i els problemes més evidents a la realització i el so. Normal, tenint en compte que tots ocupàvem un lloc nou.
Els reportatges bastant millorats respecte l'altre informatiu. Poc a poc anem avançant i aprenent coses noves.
Pròxima actualització: Visita de Jaume Masdeu al plató d'UPF News
Durant el transcurs de l'informatiu havia d'anar avisant del temps que quedava perquè acabés cada bloc i informar a la resta de l'equip de les últimes paraules de cada peça. Em sembla que me'n vaig sortir bastant bé, tot i que alguns temps no estaven ben calculats...
Els presentadors genials, van convèncer! i els problemes més evidents a la realització i el so. Normal, tenint en compte que tots ocupàvem un lloc nou.
Els reportatges bastant millorats respecte l'altre informatiu. Poc a poc anem avançant i aprenent coses noves.
Pròxima actualització: Visita de Jaume Masdeu al plató d'UPF News
31/1/07
Pompeu, Audiència Nacional i BTv
Realment el dijous prometia ser estressant i així ho va ser. L'única cosa que va anar rodada va ser l'editatge de la nostra peça.
Després d'anar a la recerca fallida d'una sala d'edició en Narcís i jo ens vam posar mans a l'obra, no es podia perdre el temps! Vam visualitzar les imatges a la regi del plató (tot i que escoltar ja va ser més difícil) i després vam fer el guió de la veu en off. Quan ho vam tenir tot enllestit vam intentar editar als habits però vam creure que acabariem abans esperant a que deixessin lliures les sales de Liquid que no iniciar-nos en l'editatge des d'un programa nou.
Després d'anar a la recerca fallida d'una sala d'edició en Narcís i jo ens vam posar mans a l'obra, no es podia perdre el temps! Vam visualitzar les imatges a la regi del plató (tot i que escoltar ja va ser més difícil) i després vam fer el guió de la veu en off. Quan ho vam tenir tot enllestit vam intentar editar als habits però vam creure que acabariem abans esperant a que deixessin lliures les sales de Liquid que no iniciar-nos en l'editatge des d'un programa nou.
A les 18.30 i després de moltes mirades amenaçadores als de primer, vam aconseguir una sala lliure i com ja teniem fet el guió i pensades les imatges que voliem posar, ho vam acabar bastant ràpid. Vam tenir un gran error: gravar l'audio 1 al 2 i a l'inrevès i algun altre com que moltes imatges sortien fosques. A part del ja conegut micro esviaixat a les entrevistes.
En mig de la odissea d'edició, em vaig teletransportar fins a l'Audiència Nacional de Madrid. La connexió sobre De Juana Chaos que havia assajat a la perfecció s'havia esfumat com per art de màgia i una marta nerviosa i poc realista sortia davant del croma. Finalment i després d'uns quants intents acalorats, ja que anava amb l'abric, vaig pronunciar Això és tot des de l'Audiència Nacional.
Però encara quedava l'última excursió del dia: Barcelona Tv
Haviem quedat als platós de la televisió a les nou i a aquesta hora encara erem de camí. Tot i el retard que ja portàvem no vam poder evitar fer una parada a la botigueta d'entrepans de la Plaça Sant Jaume. Les nostres panxes reclamaven atenció.
Parada: Llacuna. Caminem pel barri de Marina i per fi arribem al nostre objectiu. La sorpresa és bastant grata, m'imaginava uns platós tradicionals com els que ja havíem vist a tv3 i resulta que la televisió de la nostra ciutat estava més modernitzada que "tv3 la nostra". Els platós estaven a la vista, ja que les parets eren transparents, les sales d'edició no existien i simplemente eren ordinadors amb uns auriculars per no molestar als altres redactors. El que si era més tradicional era la regi. Allà tothom estava preparat per començar l'infonit. Tot estava controlat, l'home del temps esperant, la presentadora preparada davant la càmera i els altres acabant de fer els últims retocs.
21.30 Comença l'informatiu i cadascú fa la seva tasca. És impresionant veure com la mescladora domina la seva feina i els altres treballen d'una manera automàtica, sense cometre cap error al menys a la nostra vista. La concentració és màxima i això es reflexa en el resultat final.
La visita ens serveix per veure una aproximació real del que hauria d'arribar a ser el nostre informatiu casolà. Però encara ens queda molt per aprendre...
En mig de la odissea d'edició, em vaig teletransportar fins a l'Audiència Nacional de Madrid. La connexió sobre De Juana Chaos que havia assajat a la perfecció s'havia esfumat com per art de màgia i una marta nerviosa i poc realista sortia davant del croma. Finalment i després d'uns quants intents acalorats, ja que anava amb l'abric, vaig pronunciar Això és tot des de l'Audiència Nacional.
Però encara quedava l'última excursió del dia: Barcelona Tv
Haviem quedat als platós de la televisió a les nou i a aquesta hora encara erem de camí. Tot i el retard que ja portàvem no vam poder evitar fer una parada a la botigueta d'entrepans de la Plaça Sant Jaume. Les nostres panxes reclamaven atenció.
Parada: Llacuna. Caminem pel barri de Marina i per fi arribem al nostre objectiu. La sorpresa és bastant grata, m'imaginava uns platós tradicionals com els que ja havíem vist a tv3 i resulta que la televisió de la nostra ciutat estava més modernitzada que "tv3 la nostra". Els platós estaven a la vista, ja que les parets eren transparents, les sales d'edició no existien i simplemente eren ordinadors amb uns auriculars per no molestar als altres redactors. El que si era més tradicional era la regi. Allà tothom estava preparat per començar l'infonit. Tot estava controlat, l'home del temps esperant, la presentadora preparada davant la càmera i els altres acabant de fer els últims retocs.
21.30 Comença l'informatiu i cadascú fa la seva tasca. És impresionant veure com la mescladora domina la seva feina i els altres treballen d'una manera automàtica, sense cometre cap error al menys a la nostra vista. La concentració és màxima i això es reflexa en el resultat final.
La visita ens serveix per veure una aproximació real del que hauria d'arribar a ser el nostre informatiu casolà. Però encara ens queda molt per aprendre...
Durant la publicitat visitem les instal·lacions i escoltem unes savies paraules de dos estudiants de la Pompeu, que ens confirmen que si que hi ha vida després dels estudis de periodisme.
A les 23.30 arribo a casa meva esgotada per la llarga jornada que estava a punt d'acabar, sopo, m'assec al sofà i lluitant amb els meus ulls cansats arribo a veure alguna imatge de la final d'OT.
Pròxima actualització: El segon informatiu
23/1/07
Papers i Drets Per Tothom
Tema de societat: Les escoles catalanes impartiran algunes matèries en anglès. Tema aprovat! Però el Narcís té un tema millor, o almenys més fàcil. Trobada d'immigrants en commemoració del 6è aniversari del tancament a l'esglesia del Pi. L'equip d'edició ens dona permís per canviar de tema.
Internet no ens ajuda gaire en la tasca de documentació, així que decidim anar directament al lloc de concentració previst. Sorpresa! A la plaça no hi ha ningú... Però no perdem l'esperança, entrem dins l'esglesia i veiem la pancarta: Papers i Drets per Tothom.
Ja tenim tema! Ens acostem al grup d'immigrants que ja seia als bancs de l'esglesia, parlem amb una d'elles i resulta que és la responsable de l'Associació Papeles Para Todos. Sembla que tot va rodat... També parlem amb l'organitzador de la trobada i ens concedeix unes preguntes. Però primer de tot, hem de gravar les imatges de recurs i l'stand up abans no es faci fosc. Sortim a l'exterior i gravem imatges de l'esglesia i alguns immigrants assistens a la trobada. Després el Narcís grava diverses versions d'stand up, amb diferents perspectives i aprofitant que l'organitzador és a la porta li fem unes preguntes. Tornem a l'interior, que és on hi ha la notícia i entrevistem a la responsable de l'Associació. Aquí comencen els problemes, ja se sap que la llum dins les esglesies no és excessiva i com pensavem que la concentració seria a l'exterior no haviem agafat foco de llum artificial per la càmera. Primera errada de principiants. Intentem situar a la nostra entrevistada de manera que la llum il·lumini la seva cara. Les declaracions perfectes, es nota que és la portaveu i que ja té la mà trencada amb els mitjans de comunicació.
Un cop tenim les dues veus, gravem imatges del col·lectiu, de la pancarta i dels diferents manifests que llegeixen. Ja ho tenim tot! Encara ens fem creus que tot hagi anat tant bé... i tant ràpid. O almenys això és el que sembla, ara falta veure la cinta i les imatges de dins l'esglesia que són les que més ens preocupen. Però això ja ho deixem pel dijous
Pròxim capítol: Com editar a Bcn, fer una connexió en directe des del País Basc i fer una visita a l'informatiu de Btv en una tarda.
Internet no ens ajuda gaire en la tasca de documentació, així que decidim anar directament al lloc de concentració previst. Sorpresa! A la plaça no hi ha ningú... Però no perdem l'esperança, entrem dins l'esglesia i veiem la pancarta: Papers i Drets per Tothom.
Ja tenim tema! Ens acostem al grup d'immigrants que ja seia als bancs de l'esglesia, parlem amb una d'elles i resulta que és la responsable de l'Associació Papeles Para Todos. Sembla que tot va rodat... També parlem amb l'organitzador de la trobada i ens concedeix unes preguntes. Però primer de tot, hem de gravar les imatges de recurs i l'stand up abans no es faci fosc. Sortim a l'exterior i gravem imatges de l'esglesia i alguns immigrants assistens a la trobada. Després el Narcís grava diverses versions d'stand up, amb diferents perspectives i aprofitant que l'organitzador és a la porta li fem unes preguntes. Tornem a l'interior, que és on hi ha la notícia i entrevistem a la responsable de l'Associació. Aquí comencen els problemes, ja se sap que la llum dins les esglesies no és excessiva i com pensavem que la concentració seria a l'exterior no haviem agafat foco de llum artificial per la càmera. Primera errada de principiants. Intentem situar a la nostra entrevistada de manera que la llum il·lumini la seva cara. Les declaracions perfectes, es nota que és la portaveu i que ja té la mà trencada amb els mitjans de comunicació.Un cop tenim les dues veus, gravem imatges del col·lectiu, de la pancarta i dels diferents manifests que llegeixen. Ja ho tenim tot! Encara ens fem creus que tot hagi anat tant bé... i tant ràpid. O almenys això és el que sembla, ara falta veure la cinta i les imatges de dins l'esglesia que són les que més ens preocupen. Però això ja ho deixem pel dijous
Pròxim capítol: Com editar a Bcn, fer una connexió en directe des del País Basc i fer una visita a l'informatiu de Btv en una tarda.
18/1/07
Aquí! en directe
Aquí està la crònica de "tot el que seria" el primer informatiu del curs dels estudiants de periodisme de la Pompeu.
La conclusió global és que per ser el primer informatiu ha anat força bé. Hem començat la tarde bastant mogudeta. Mentre es feien els preparatius per tenir-ho tot a punt, he tingut el meu primer contacte amb la càmera per gravar una entrevista entre la Mariona i la responsable de joves d'Esquerra Verda. La cosa ha anat bastant ràpid i en quatre minuts ja haviem acabat. Tot seguit he estat l'encarregada d'editar tres minuts de publicitat per incloure dins l'informatiu. Escales a munt i avall, amunt i avall! Qui vulgui fer exercici i posar-se en forma que s'apunti ja no cal que s'apunti a un gimnàs, és més fàcil matricular-se al taller. Fas exercici i aprens a sobreviure dins el món de la televisió :P Molt ben pensat això de posar el plató a la primera planta de la universitat i les sales d'edició al subterrani. Deixant de banda la distribució més o menys encertada de la universitat, quan he arribat a les sales d'editatge estaven totes ocupades (que estrany) Finalment hem hagut d'acabar la publi des de la cabina, amb una mica d'Iniston.
Després de gairebé tres hores de retocs, repassos d'escaleta, de vtr's i de guions, hem fet el primer assaig a les 6 de la tarda. Un quart d'hora després, la careta de l'informatiu pompeienc sortia a la pantalla i cadascun de nosaltres es posava "en sus puestos". S'ha de reconèixer que la meva feina no ha estat gaire difícil ni tant estressant com la de realització o mesclador, però totes són igual d'importants perquè l'informatiu tiri endavant. Un cop he tingut la càmera ben enfocada i a la Diana ben enquadrada, cosa que ha costat una mica perquè les presentadores estaven assegudes molt juntes, només he hagut d'aguantar el pla fins al final de l'informatiu i estar atenta a les indicacions que sortien de l'auricular i que anaven a parar directament a la meva orella. Al cap de mitja hora els crèdits indicaven que l'informatiu havia acabat. Els aplaudiments s'han sentit a la sala de realització i també al plató. Tots sabiem que havia anat millor del que esperavem. En resum, només s'ha colat algun que altre negre i algun lapsus de les presentadores, errors de principiants que de ben segur anirem arranjant. Tot i que en surtiran de nous, m'hi jugo un pèsol.
Pròxima actualització A la recerca d'un tema de societat amb el Nar6
16/1/07
Ulls oberts i somnis fets realitat
08-01-07
Després de 21 anys de vida i de gairebé quatre anys d'estudiant de periodisme, m'he adonat que la meva cultura general està per terra. Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar després de fer el test d'actualitat el primer dia de classe de Taller de Televisió. Per si algú encara no n'estava al corrent Ricard Maria Carles ja no és Bisbe de Barcelona i una dotzena d'ous costa al voltant d'1,5 euros, depenent si són del Guissona o frescos. Aquests i molts altres dubtes van ser els que se'm van passar pel cap en pocs minuts. El primer dia de classe va servir per adonar-me que he de llegir més diaris, mirar més televisió i en definitiva interessar-me més sobre l'actualitat que ens envolta. A partir d'ara, i tots vosaltres en sou testimonis, em comprometo a trobar un foradet en la meva atapeida agenda d'estudiant per fer un cop d'ull als temes del dia.
11-01-07
Deixant al marge els meus coneixements intel·lectuals, es pot dir que l'estrena com a periodista audiovisual ha estat bastant positiva. La sort o la casualitat va decidir que la meva primera prova de foc amb la càmera fos a la secció esportiva de l'informatiu. Alguns contactes, que van estar al lloc adequat en el moment adequat van permetre que l'Helena i jo poguessim cobrir l'entrenament del Barça i la posterior roda de premsa. A les 12 del matí i amb l'acreditació penjant del coll, vam plantar el trípode al camp de la masia i vam esperar la sortida dels jugadors. Vam gravar cada moviment dels jugadors blaugranes salvant totes les dificultats que ens va posar la càmera i vam assistir a la roda de premsa d'Edmilson contenint la nostra emoció i exercint la nostra feina amb la màxima professionalitat que vam poder. Però la nostra cara parlava per si sola.
El matí va acabar amb la frase que tantes vegades havia desitjat pronunciar "Marta Seijas, Camp Nou" i després de dues hores al costat dels nostres ídols tornàvem a la universitat amb el nostre somni fet realitat i amb la nostra primera peça periodística d'esports.
Després de 21 anys de vida i de gairebé quatre anys d'estudiant de periodisme, m'he adonat que la meva cultura general està per terra. Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar després de fer el test d'actualitat el primer dia de classe de Taller de Televisió. Per si algú encara no n'estava al corrent Ricard Maria Carles ja no és Bisbe de Barcelona i una dotzena d'ous costa al voltant d'1,5 euros, depenent si són del Guissona o frescos. Aquests i molts altres dubtes van ser els que se'm van passar pel cap en pocs minuts. El primer dia de classe va servir per adonar-me que he de llegir més diaris, mirar més televisió i en definitiva interessar-me més sobre l'actualitat que ens envolta. A partir d'ara, i tots vosaltres en sou testimonis, em comprometo a trobar un foradet en la meva atapeida agenda d'estudiant per fer un cop d'ull als temes del dia.
11-01-07
Deixant al marge els meus coneixements intel·lectuals, es pot dir que l'estrena com a periodista audiovisual ha estat bastant positiva. La sort o la casualitat va decidir que la meva primera prova de foc amb la càmera fos a la secció esportiva de l'informatiu. Alguns contactes, que van estar al lloc adequat en el moment adequat van permetre que l'Helena i jo poguessim cobrir l'entrenament del Barça i la posterior roda de premsa. A les 12 del matí i amb l'acreditació penjant del coll, vam plantar el trípode al camp de la masia i vam esperar la sortida dels jugadors. Vam gravar cada moviment dels jugadors blaugranes salvant totes les dificultats que ens va posar la càmera i vam assistir a la roda de premsa d'Edmilson contenint la nostra emoció i exercint la nostra feina amb la màxima professionalitat que vam poder. Però la nostra cara parlava per si sola.
El matí va acabar amb la frase que tantes vegades havia desitjat pronunciar "Marta Seijas, Camp Nou" i després de dues hores al costat dels nostres ídols tornàvem a la universitat amb el nostre somni fet realitat i amb la nostra primera peça periodística d'esports.
Durant la classe de la tarda vam editar el vídeo i excepte algunes imatges que es veien una mica fosques, no vam tenir molts problemes.
15-11-07
El dilluns vam enregistrar la veu en off i vam fer els últims retocs i la peça va quedar a punt per l'emissió de l'informatiu del dia 18.
Un cop finalitzada la tasca que se'ns havia assignat vam posar-nos en contacte amb les presentadores de l'informatiu i l'editor i ens van encarregar una notícia de la secció d'¡nternacional sobre la presó de Guantanamo. Com ja era molt tard i la nostra jornada laboral havia acabat la peça l'hem acabat avui en hores lliures entre diversos membres de l'equip.
Pròxima actualització Rodatge del primer informatiu d'UPF News i la meva primera experiència radere la càmera en un directe.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
