Realment el dijous prometia ser estressant i així ho va ser. L'única cosa que va anar rodada va ser l'editatge de la nostra peça.
Després d'anar a la recerca fallida d'una sala d'edició en Narcís i jo ens vam posar mans a l'obra, no es podia perdre el temps! Vam visualitzar les imatges a la regi del plató (tot i que escoltar ja va ser més difícil) i després vam fer el guió de la veu en off. Quan ho vam tenir tot enllestit vam intentar editar als habits però vam creure que acabariem abans esperant a que deixessin lliures les sales de Liquid que no iniciar-nos en l'editatge des d'un programa nou.
Després d'anar a la recerca fallida d'una sala d'edició en Narcís i jo ens vam posar mans a l'obra, no es podia perdre el temps! Vam visualitzar les imatges a la regi del plató (tot i que escoltar ja va ser més difícil) i després vam fer el guió de la veu en off. Quan ho vam tenir tot enllestit vam intentar editar als habits però vam creure que acabariem abans esperant a que deixessin lliures les sales de Liquid que no iniciar-nos en l'editatge des d'un programa nou.
A les 18.30 i després de moltes mirades amenaçadores als de primer, vam aconseguir una sala lliure i com ja teniem fet el guió i pensades les imatges que voliem posar, ho vam acabar bastant ràpid. Vam tenir un gran error: gravar l'audio 1 al 2 i a l'inrevès i algun altre com que moltes imatges sortien fosques. A part del ja conegut micro esviaixat a les entrevistes.
En mig de la odissea d'edició, em vaig teletransportar fins a l'Audiència Nacional de Madrid. La connexió sobre De Juana Chaos que havia assajat a la perfecció s'havia esfumat com per art de màgia i una marta nerviosa i poc realista sortia davant del croma. Finalment i després d'uns quants intents acalorats, ja que anava amb l'abric, vaig pronunciar Això és tot des de l'Audiència Nacional.
Però encara quedava l'última excursió del dia: Barcelona Tv
Haviem quedat als platós de la televisió a les nou i a aquesta hora encara erem de camí. Tot i el retard que ja portàvem no vam poder evitar fer una parada a la botigueta d'entrepans de la Plaça Sant Jaume. Les nostres panxes reclamaven atenció.
Parada: Llacuna. Caminem pel barri de Marina i per fi arribem al nostre objectiu. La sorpresa és bastant grata, m'imaginava uns platós tradicionals com els que ja havíem vist a tv3 i resulta que la televisió de la nostra ciutat estava més modernitzada que "tv3 la nostra". Els platós estaven a la vista, ja que les parets eren transparents, les sales d'edició no existien i simplemente eren ordinadors amb uns auriculars per no molestar als altres redactors. El que si era més tradicional era la regi. Allà tothom estava preparat per començar l'infonit. Tot estava controlat, l'home del temps esperant, la presentadora preparada davant la càmera i els altres acabant de fer els últims retocs.
21.30 Comença l'informatiu i cadascú fa la seva tasca. És impresionant veure com la mescladora domina la seva feina i els altres treballen d'una manera automàtica, sense cometre cap error al menys a la nostra vista. La concentració és màxima i això es reflexa en el resultat final.
La visita ens serveix per veure una aproximació real del que hauria d'arribar a ser el nostre informatiu casolà. Però encara ens queda molt per aprendre...
En mig de la odissea d'edició, em vaig teletransportar fins a l'Audiència Nacional de Madrid. La connexió sobre De Juana Chaos que havia assajat a la perfecció s'havia esfumat com per art de màgia i una marta nerviosa i poc realista sortia davant del croma. Finalment i després d'uns quants intents acalorats, ja que anava amb l'abric, vaig pronunciar Això és tot des de l'Audiència Nacional.
Però encara quedava l'última excursió del dia: Barcelona Tv
Haviem quedat als platós de la televisió a les nou i a aquesta hora encara erem de camí. Tot i el retard que ja portàvem no vam poder evitar fer una parada a la botigueta d'entrepans de la Plaça Sant Jaume. Les nostres panxes reclamaven atenció.
Parada: Llacuna. Caminem pel barri de Marina i per fi arribem al nostre objectiu. La sorpresa és bastant grata, m'imaginava uns platós tradicionals com els que ja havíem vist a tv3 i resulta que la televisió de la nostra ciutat estava més modernitzada que "tv3 la nostra". Els platós estaven a la vista, ja que les parets eren transparents, les sales d'edició no existien i simplemente eren ordinadors amb uns auriculars per no molestar als altres redactors. El que si era més tradicional era la regi. Allà tothom estava preparat per començar l'infonit. Tot estava controlat, l'home del temps esperant, la presentadora preparada davant la càmera i els altres acabant de fer els últims retocs.
21.30 Comença l'informatiu i cadascú fa la seva tasca. És impresionant veure com la mescladora domina la seva feina i els altres treballen d'una manera automàtica, sense cometre cap error al menys a la nostra vista. La concentració és màxima i això es reflexa en el resultat final.
La visita ens serveix per veure una aproximació real del que hauria d'arribar a ser el nostre informatiu casolà. Però encara ens queda molt per aprendre...
Durant la publicitat visitem les instal·lacions i escoltem unes savies paraules de dos estudiants de la Pompeu, que ens confirmen que si que hi ha vida després dels estudis de periodisme.
A les 23.30 arribo a casa meva esgotada per la llarga jornada que estava a punt d'acabar, sopo, m'assec al sofà i lluitant amb els meus ulls cansats arribo a veure alguna imatge de la final d'OT.
Pròxima actualització: El segon informatiu
No hay comentarios:
Publicar un comentario