Pompeu, Audiència Nacional i BTv

Realment el dijous prometia ser estressant i així ho va ser. L'única cosa que va anar rodada va ser l'editatge de la nostra peça.
Després d'anar a la recerca fallida d'una sala d'edició en Narcís i jo ens vam posar mans a l'obra, no es podia perdre el temps! Vam visualitzar les imatges a la regi del plató (tot i que escoltar ja va ser més difícil) i després vam fer el guió de la veu en off. Quan ho vam tenir tot enllestit vam intentar editar als habits però vam creure que acabariem abans esperant a que deixessin lliures les sales de Liquid que no iniciar-nos en l'editatge des d'un programa nou.

A les 18.30 i després de moltes mirades amenaçadores als de primer, vam aconseguir una sala lliure i com ja teniem fet el guió i pensades les imatges que voliem posar, ho vam acabar bastant ràpid. Vam tenir un gran error: gravar l'audio 1 al 2 i a l'inrevès i algun altre com que moltes imatges sortien fosques. A part del ja conegut micro esviaixat a les entrevistes.
En mig de la odissea d'edició, em vaig teletransportar fins a l'Audiència Nacional de Madrid. La connexió sobre De Juana Chaos que havia assajat a la perfecció s'havia esfumat com per art de màgia i una marta nerviosa i poc realista sortia davant del croma. Finalment i després d'uns quants intents acalorats, ja que anava amb l'abric, vaig pronunciar Això és tot des de l'Audiència Nacional.
Però encara quedava l'última excursió del dia: Barcelona Tv
Haviem quedat als platós de la televisió a les nou i a aquesta hora encara erem de camí. Tot i el retard que ja portàvem no vam poder evitar fer una parada a la botigueta d'entrepans de la Plaça Sant Jaume. Les nostres panxes reclamaven atenció.
Parada: Llacuna. Caminem pel barri de Marina i per fi arribem al nostre objectiu. La sorpresa és bastant grata, m'imaginava uns platós tradicionals com els que ja havíem vist a tv3 i resulta que la televisió de la nostra ciutat estava més modernitzada que "tv3 la nostra". Els platós estaven a la vista, ja que les parets eren transparents, les sales d'edició no existien i simplemente eren ordinadors amb uns auriculars per no molestar als altres redactors. El que si era més tradicional era la regi. Allà tothom estava preparat per començar l'infonit. Tot estava controlat, l'home del temps esperant, la presentadora preparada davant la càmera i els altres acabant de fer els últims retocs.
21.30 Comença l'informatiu i cadascú fa la seva tasca. És impresionant veure com la mescladora domina la seva feina i els altres treballen d'una manera automàtica, sense cometre cap error al menys a la nostra vista. La concentració és màxima i això es reflexa en el resultat final.
La visita ens serveix per veure una aproximació real del que hauria d'arribar a ser el nostre informatiu casolà. Però encara ens queda molt per aprendre...

Durant la publicitat visitem les instal·lacions i escoltem unes savies paraules de dos estudiants de la Pompeu, que ens confirmen que si que hi ha vida després dels estudis de periodisme.

A les 23.30 arribo a casa meva esgotada per la llarga jornada que estava a punt d'acabar, sopo, m'assec al sofà i lluitant amb els meus ulls cansats arribo a veure alguna imatge de la final d'OT.

Pròxima actualització: El segon informatiu

Papers i Drets Per Tothom

Tema de societat: Les escoles catalanes impartiran algunes matèries en anglès. Tema aprovat! Però el Narcís té un tema millor, o almenys més fàcil. Trobada d'immigrants en commemoració del 6è aniversari del tancament a l'esglesia del Pi. L'equip d'edició ens dona permís per canviar de tema.
Internet no ens ajuda gaire en la tasca de documentació, així que decidim anar directament al lloc de concentració previst. Sorpresa! A la plaça no hi ha ningú... Però no perdem l'esperança, entrem dins l'esglesia i veiem la pancarta: Papers i Drets per Tothom. Ja tenim tema! Ens acostem al grup d'immigrants que ja seia als bancs de l'esglesia, parlem amb una d'elles i resulta que és la responsable de l'Associació Papeles Para Todos. Sembla que tot va rodat... També parlem amb l'organitzador de la trobada i ens concedeix unes preguntes. Però primer de tot, hem de gravar les imatges de recurs i l'stand up abans no es faci fosc. Sortim a l'exterior i gravem imatges de l'esglesia i alguns immigrants assistens a la trobada. Després el Narcís grava diverses versions d'stand up, amb diferents perspectives i aprofitant que l'organitzador és a la porta li fem unes preguntes. Tornem a l'interior, que és on hi ha la notícia i entrevistem a la responsable de l'Associació. Aquí comencen els problemes, ja se sap que la llum dins les esglesies no és excessiva i com pensavem que la concentració seria a l'exterior no haviem agafat foco de llum artificial per la càmera. Primera errada de principiants. Intentem situar a la nostra entrevistada de manera que la llum il·lumini la seva cara. Les declaracions perfectes, es nota que és la portaveu i que ja té la mà trencada amb els mitjans de comunicació.
Un cop tenim les dues veus, gravem imatges del col·lectiu, de la pancarta i dels diferents manifests que llegeixen. Ja ho tenim tot! Encara ens fem creus que tot hagi anat tant bé... i tant ràpid. O almenys això és el que sembla, ara falta veure la cinta i les imatges de dins l'esglesia que són les que més ens preocupen. Però això ja ho deixem pel dijous

Pròxim capítol: Com editar a Bcn, fer una connexió en directe des del País Basc i fer una visita a l'informatiu de Btv en una tarda.

Aquí! en directe

Aquí està la crònica de "tot el que seria" el primer informatiu del curs dels estudiants de periodisme de la Pompeu.

La conclusió global és que per ser el primer informatiu ha anat força bé. Hem començat la tarde bastant mogudeta. Mentre es feien els preparatius per tenir-ho tot a punt, he tingut el meu primer contacte amb la càmera per gravar una entrevista entre la Mariona i la responsable de joves d'Esquerra Verda. La cosa ha anat bastant ràpid i en quatre minuts ja haviem acabat. Tot seguit he estat l'encarregada d'editar tres minuts de publicitat per incloure dins l'informatiu. Escales a munt i avall, amunt i avall! Qui vulgui fer exercici i posar-se en forma que s'apunti ja no cal que s'apunti a un gimnàs, és més fàcil matricular-se al taller. Fas exercici i aprens a sobreviure dins el món de la televisió :P Molt ben pensat això de posar el plató a la primera planta de la universitat i les sales d'edició al subterrani. Deixant de banda la distribució més o menys encertada de la universitat, quan he arribat a les sales d'editatge estaven totes ocupades (que estrany) Finalment hem hagut d'acabar la publi des de la cabina, amb una mica d'Iniston.

Després de gairebé tres hores de retocs, repassos d'escaleta, de vtr's i de guions, hem fet el primer assaig a les 6 de la tarda. Un quart d'hora després, la careta de l'informatiu pompeienc sortia a la pantalla i cadascun de nosaltres es posava "en sus puestos". S'ha de reconèixer que la meva feina no ha estat gaire difícil ni tant estressant com la de realització o mesclador, però totes són igual d'importants perquè l'informatiu tiri endavant. Un cop he tingut la càmera ben enfocada i a la Diana ben enquadrada, cosa que ha costat una mica perquè les presentadores estaven assegudes molt juntes, només he hagut d'aguantar el pla fins al final de l'informatiu i estar atenta a les indicacions que sortien de l'auricular i que anaven a parar directament a la meva orella. Al cap de mitja hora els crèdits indicaven que l'informatiu havia acabat. Els aplaudiments s'han sentit a la sala de realització i també al plató. Tots sabiem que havia anat millor del que esperavem. En resum, només s'ha colat algun que altre negre i algun lapsus de les presentadores, errors de principiants que de ben segur anirem arranjant. Tot i que en surtiran de nous, m'hi jugo un pèsol.

Pròxima actualització A la recerca d'un tema de societat amb el Nar6

Ulls oberts i somnis fets realitat

08-01-07
Després de 21 anys de vida i de gairebé quatre anys d'estudiant de periodisme, m'he adonat que la meva cultura general està per terra. Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar després de fer el test d'actualitat el primer dia de classe de Taller de Televisió. Per si algú encara no n'estava al corrent Ricard Maria Carles ja no és Bisbe de Barcelona i una dotzena d'ous costa al voltant d'1,5 euros, depenent si són del Guissona o frescos. Aquests i molts altres dubtes van ser els que se'm van passar pel cap en pocs minuts. El primer dia de classe va servir per adonar-me que he de llegir més diaris, mirar més televisió i en definitiva interessar-me més sobre l'actualitat que ens envolta. A partir d'ara, i tots vosaltres en sou testimonis, em comprometo a trobar un foradet en la meva atapeida agenda d'estudiant per fer un cop d'ull als temes del dia.

11-01-07
Deixant al marge els meus coneixements intel·lectuals, es pot dir que l'estrena com a periodista audiovisual ha estat bastant positiva. La sort o la casualitat va decidir que la meva primera prova de foc amb la càmera fos a la secció esportiva de l'informatiu. Alguns contactes, que van estar al lloc adequat en el moment adequat van permetre que l'Helena i jo poguessim cobrir l'entrenament del Barça i la posterior roda de premsa. A les 12 del matí i amb l'acreditació penjant del coll, vam plantar el trípode al camp de la masia i vam esperar la sortida dels jugadors. Vam gravar cada moviment dels jugadors blaugranes salvant totes les dificultats que ens va posar la càmera i vam assistir a la roda de premsa d'Edmilson contenint la nostra emoció i exercint la nostra feina amb la màxima professionalitat que vam poder. Però la nostra cara parlava per si sola.
El matí va acabar amb la frase que tantes vegades havia desitjat pronunciar "Marta Seijas, Camp Nou" i després de dues hores al costat dels nostres ídols tornàvem a la universitat amb el nostre somni fet realitat i amb la nostra primera peça periodística d'esports.

Durant la classe de la tarda vam editar el vídeo i excepte algunes imatges que es veien una mica fosques, no vam tenir molts problemes.

15-11-07
El dilluns vam enregistrar la veu en off i vam fer els últims retocs i la peça va quedar a punt per l'emissió de l'informatiu del dia 18.
Un cop finalitzada la tasca que se'ns havia assignat vam posar-nos en contacte amb les presentadores de l'informatiu i l'editor i ens van encarregar una notícia de la secció d'¡nternacional sobre la presó de Guantanamo. Com ja era molt tard i la nostra jornada laboral havia acabat la peça l'hem acabat avui en hores lliures entre diversos membres de l'equip.

Pròxima actualització Rodatge del primer informatiu d'UPF News i la meva primera experiència radere la càmera en un directe.