Després d'una preparació acurada i una feina molt ben feta per part de l'equip d'edició el magazine va ser d'una gran qualitat. Felicitats a tots!
Aquell dijous vaig arribar a la uni per anar a classe de fotografia i a les 12.30 ja estava a plató assajant l'actuació musical amb l'Àngels (sí, ja sé que molts pensareu que per allò que vam fer no calia tant d'assaig...) doncs sí, teniem lletra, coreografia i una posada en escena preparada. Després vaig estar ajudant amb el decorat, que no era poc... Va ser una tarda estressant i en la que no vam parar, però molt satisfactòria quan t'ho estàs passant bé, com va ser el cas.
Entre una cosa i l'altre començàvem a gravar el magazine a les 7 - 7.30 (en aquell moment no era conscient del pas del temps). La meva tasca durant l'emissió era l'àudio, junt amb l'Helena...No m'hauria pensat mai que fos tant complicat i alhora tant important... També s'ha de dir que ens va tocar en el moment més difícil del curs. La primera prova va sortir fatal. L'inici del magazine tenia un munt de variacions sonores i no donàvem abast, tot i que ens pensàvem que ho teniem tot super control. El nostre error inicial va ser voler ocupar-nos les dos (amb la inestimable ajuda de la Maria) de tots els àudios. Menys mal que vam començar de nou i ens vam repartir les tasques. Aquest cop jo li aniria dictant el que havia de fer segons l'escaleta i ella ho materialitzaria. La cosa va començar a sonar i a sonar millor. Després ens vam intercanviar els papers, perquè ella tenia que intervenir en directe, de la mateixa manera que ho fariem més tard amb l'actuació musical.
Realment, no crec que se la pugui qualificar d'actuació musical. Ens vam merèixer tomàquets i les crítiques del mateix Risto Mejide dient-nos que no erem un producte. Però la intenció és el que compta, vam sortir, vam intentar cantar entre rialla i rialla i allà van quedar plasmades les nostres limitades capacitats bocals. Hagués estat millor l'opció de la guitarreta i la cançó d'esplai...
En definitiva, el que havia de ser un programa d'una hora i mitja va acabar durant dos hores llargues sense incloure les peces que afegirem després.
L'experiència fantàstica, els presentadors en su salsa, els reportatges i les seccions immillorables i la realització, pel poc que vaig poder veure en directe, bastant bé. Menys mal que farem trampes i arranjarem a la postedició tots els errors perquè quedi més lluit el contingut final, que s'ho mereix. A veure si convenço a la Violant follonera perquè esborri l'its rainning men, segur que ningú ho notarà... Esperant amb candeletes el visionat.
Pròxima actualització: L'últim informatiu...a la Fira del llibre en català
7/3/07
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Haha! Jo t'ajudo en la tasca de convèncer la follonera!
Petons de la teva companya de fatigues (oséase, Angels).
Si ja ho deia jo... que vau ser tots mega incompetents en aquell magazine!! No pateixis Marta, que si penses que la teva actuació va ser nefasta... no està en discordància amb la resta del programa!! Tant "Això s'acaba", ja podria haver acabat amb els meus nervis, ja!! `
Vale, vale... Ja deixo el meu paper de follonera a l'armari ben guardadet! Deixeu-vos de tonteries! L'actuació us la vau treballar força, llástima dels inesperats riures d'última hora. Però l'important era divertir-se, no? Doncs apa, que te quiten lo bailao!!
Petonets, wapaaaa!!
Publicar un comentario